”Vrajă de pământ și apă” — ”Conjuro de tierra agua” de Francesc Mompò i Valls. Traducere/ Traducción © Elisabeta Boțan.

 

Francesc Mompò i Valls

Vrajă de pământ și apă

Ai urcat pe culmea

acelui munte care se vede  

mereu în orizontul viselor

de acolo

cerul ți se lipește de chip

Porți cu tine punguța sacră

unde păstrezi lacrimile uscate

ale stelelor

ca să invoci pământul și apa

Ai aruncat șapte fire de praf

de timp

în cimitirul cuvintelor blestemate

eliberezi monștri din spațiu

în versuri care leagă viața

unde te îneci

fără selva buzelor

înoată pești de culoarea focului

aburii de gin tonic pâlpâie 

unde dorm imaginile

dimineața

făcută vraja

invoci cuvântul

deconstruirii lutului

în gesturile luminii

și aștepți

aștepți dansul înțelepciunii

oglindită

într-un alfabet de oceane.

Contactar con la traductora  Elisabeta Boțan

Conjuro de tierra agua

   

Has subido a la cima

de aquella montaña que se ve

siempre en el horizonte de los sueños

desde allí

tienes el cielo a tocar de aliento

Llevas la bolsita sagrada

donde guardas las lágrimas secas

de las estrellas

para conjurar la tierra agua

Has lanzado siete pizcas de polvo

de tiempo

al cementerio de las palabras malditas

liberas los monstruos del espacio

en versos que atan la vida

donde te ahogas

sin la selva de los labios

nadan peces de color fuego

tintinea el vaho de los gin-tònics

donde duermen la imágenes

de mañana

hecho el conjuro

invocas la palabra

de la deconstrucción del barro

en los gestos de la luz

y esperas

esperas la danza de la sabiduría

reflejada

en un alfabeto de océanos.

Conjur de la terra aigua 

Has pujat al cim

d’aquella muntanya que es veu

sempre a l’horitzó dels somnis

des d’allí

tens el cel a tocar d’alè

Has portat la bosseta sagrada

on serves les llàgrimes seques

dels estels

per conjurar la terra aigua

Has llançat set pessics de polsim

de temps

al cementeri de les paraules maleïdes

desferres els monstres de l’espai

en versos que lliguen la vida

on t’ofegues

sense la selva dels llavis

naden peixos de color foc

Tintineja el baf dels gintònics

on dormen les imatges

de demà

Fet el conjur

invoques la paraula

de la desconstrucció del fang

en els gestos de la llum

i esperes

esperes la dansa de la saviesa

reflectida

en un alfabet d’oceans.

Versos oceànics. Ed. Bromera 2020. València.